Problemes alimentaris
Hi ha persones que tenen una relació problemàtica amb el menjar. Potser han deixat de menjar molt o del tot, o pel contrari mengen en excés i/o de manera compulsiva. Es tracta de situacions que poden convertir-se, si no es tracten a temps, en problemes greus de salut.
Al centre comptem amb experts en aquest tipus de problemàtiques alimentàries, que et podran atendre, escoltar i ajudar-te amb aquestes dificultats que sabem que són molt importants per a qui ho pateix, i sovint pels del seu voltant.
L’anorèxia i la bulímia són trastorns de la conducta alimentària d’una problemàtica complexa pel que fa al seu abordatge. Es tracta de patologies de base psicològica que comporten unes pertorbacions que incideixen directament en el cos i en les seves funcions. A la poca consciència de malaltia s’hi ajunta la gravetat o el risc d’aquestes patologies que fa necessària una intervenció a temps. La durada del període d’evolució condiciona enormement el desenllaç i el pronòstic de cada cas.
Per les seves característiques, aquests trastorns requereixen un abordatge interdisciplinari que pugui donar una resposta als diferents aspectes de la malaltia des d’un treball d’equip coordinat. D’aquesta manera es tindran en compte i es treballaran els aspectes psicològics, psiquiàtrics, familiars, endocrinològics i mèdics en general.
L’equip, després d’unes primeres entrevistes d’exploració i valoració diagnòstica, estableix la forma de tractament necessària, instaurant mecanismes de seguiment de cada cas en el transcurs de tot el procés terapèutic.
El plantejament de treball de l’equip està basat en la col·laboració interdisciplinària i la formació continuada en l’abordatge d’aquestes patologies des d’una òptica oberta a diferents disciplines. D’aquesta manera l’equip no es limita a les investigacions i metodologia de treball d’un sol autor sinó que treballa en la línia de les investigacions més recents i diverses referents a aquestes patologies.
L’obesitat o la dificultat de poder pujar de pes deriven freqüentment de la cronificació dels trastorns de la conducta alimentària, i també són tractables amb aquest enfocament.
Preguntes freqüents
No, es tracta d’una resposta patològica -i que provoca per tant molt de sofriment- del subjecte centrada en l’objecte menjar, però que té una funció que no és purament raonable a la conducta i la voluntat. Es tracta de quelcom inconscient i que ha de poder-se situar i tractar a través d’un abordatge psicoanalític. Les pautes, els consells, i les prohibicions, si bé poden ajudar en moments determinats, són insuficients per el tractament d’aquestes patologies per si soles.
No, si bé estadísticament és superior en el sexe femení i en edats situades en la pubertat, es pot donar en homes o persones de diverses edats. Aquests problemes o patologies poden també aparèixer en la infància, per el que tractar-los quan es detecta algun signe o símptoma pot ajudar a prevenir l’eclosió i l’agreujament.
No, en absolut. Si bé en casos molt greus pot ser necessària una hospitalització perquè perilla la salut orgànica de la persona, la base és totalment psicològica (d’aquí que s’estableixi la categoria semiològica d’anorèxia nerviosa). La persona que pateix anorèxia no és que no mengi, si no que menja res. Això significa que darrera el menjar RES s’amaga una funció que caldrà poder elaborar i tractar durant les sessions i que apel·la directament a la posició de la persona davant el desig. De la mateixa manera, la bulímia tampoc es pot “curar” amb la prohibició d’accés al menjar, si no que l’abordatge és més complex i en ocasions interdisciplinari.
Contacta amb el nostre equip
Vols demanar hora o tens més dubtes? T’assessorarem en el que ens demanis.
