Trastorns del son

Un descans adient durant la nit és necessari per poder afrontar el dia a dia, però hi ha persones que tenen impediments per agafar el son. Pot ser que pateixis dificultats a l’hora de descansar, i que això et comporti conseqüències tant en l’àmbit físic com psíquic. Tant si és per manca de son o per excés, et podem orientar a l’hora d’esbrinar què és el que no et deixa descansar i que et genera aquestes dificultats.

L’estudi clínic del son i de les seves pertorbacions comporta definir amb precisió el tipus de trastorn i poder diagnosticar si la seva causa és neurològica, orgànica o psicopatològica, és a dir, trobant la seva etiologia en una neurosi o conflicte psíquic del mateix subjecte o d’un altre tipus de crisi personal.

Els trastorns més freqüents són l’insomni, en les seves diferents versions, que afecta un percentatge important de població; i les hipersòmnies, que reflecteixen que l’individu que dorm en excés pot tenir associat un altre tipus de patologia.

La medicalització excessiva d’aquests trastorns comporta una farmacodependència considerable i una negació de les patologies associades que es van cronificant amb el pas del temps.

Preguntes freqüents

No és una pregunta que pugui respondre’s amb certesa, ja que difereix de cada cas. Independentment d’això sí que podem assegurar -en els casos on la causa no és biològica, és a dir la gran majoria- que l’insomni és un símptoma portador d’una veritat de la persona. Allò inconscient que retorna i que no deixa dormir -en sentit literal i figurat-, queda xifrat i s’expressa en forma de dificultats o impossibilitat per descansar. La psicoanàlisi apunta a una elaboració d’aquesta “veritat” del subjecte que no pot ser elaborada i per tant ha quedat reprimida en forma de conflicte psíquic, i que no deixa d’insistir per les nits.
Abordatges neurològics o únicament farmacològics poden provocar una remissió parcial de l’insomni i permetre un millor descans, però és important tenir en compte el caràcter insistent del símptoma, la repetició. És a dir, que si no es desxifra el símptoma -a partir de la seva vessant inconscient-, seguirà retornant amb el temps.

Sí, els somnis -siguin angoixants o no- poden ser analitzats. Sigmund Freud -neuròleg vienès i pare de la psicoanàlisi-va elaborar una teoria fonamentada en la clínica i en la seva experiència personal que va assentar un precedent en aquest camp, La Interpretació dels Somnis (1900), tot i que en moltes ocasions ha sigut malinterpretada amb les conseqüències pràctiques que se’n deriven. Els somnis tenen el caràcter de formacions de l’inconscient, això implica que velen o “disfressen” contingut psíquic que no pot accedir a la consciència de la persona, i que per aquesta raó ha estat reprimit -de manera similar a el símptoma-. Per aquesta raó, l’anàlisi rigorós de somnis tan sols és possible des d’una teoria de l’inconscient. La psicoanàlisi és la disciplina que permet un treball sobre aquest contingut mental o psíquic que no pot ser accedit de cap altra manera si no en formacions de l’inconscient -lapsus, somnis, actes fallits, etc.-. Per això cal defugir de teories que donin un significat universal als somnis, ja que el missatge que el somni porta velat és totalment particular i tan sols pot ser desxifrat per la mateixa persona en un abordatge psicoanalític.

Contacta amb el nostre equip

Vols demanar hora o tens més dubtes? T’assessorarem en el que ens demanis.

Scroll to Top