Assetjament i Violència de Gènere

La violència -psicològica o física- és un succés molt freqüent tant en nens i adolescents com entre adults que deixa una marca esfereïdora en el subjecte. Tant si és un episodi aïllat com si les agressions han tingut lloc al llarg del temps, comptem amb un equip professional que acollirà l’experiència que hagis pogut viure de manera objectiva i t’orientarà cap a un tractament que et permeti deixar enrere aquesta marca o evitar que eclipsi les teves relacions amb els altres.

En contextos infanto-juvenils, l’assetjament se sol produir a l’escola o a les activitats compartides entre iguals. El significant usat contemporàniament és el de bullying, que fa referència a l’abús que pateix sistemàticament un infant o un adolescent per part dels seus companys/es, especialment en l’àmbit educatiu. L’assetjament escolar sol passar desapercebut per part dels adults que poden protegir el nen, ja sigui perquè es tracta de violència psicològica en moments en el que l’adult de referència no és present, o perquè l’infant que ho pateix no s’atreveix a explicar-ho. La violència patida, en aquest sentit, sol anar acompanyada d’un sentiment de culpabilitat relacionat amb la posició comunament passiva del que experimenta les agressions. Aquesta culpa, o a vegades directament les amenaces rebudes per l’altre, petrifiquen al subjecte deixant-lo vulnerable i inhibit davant de tals vexacions.

En els adults un context on la violència predomina és el de la parella. Dins d’aquest marc, s’anomena violència de gènere o si és específicament de l’home cap a la dona, violència masclista. Tal com hem anomenat abans, en aquest escenari la culpa sol manifestar-se amb una magnitud que impedeix una actuació per part de la persona agredida, portant a una sistematització de les agressions que té lloc en l’àmbit domèstic i que per tant, el problema pot passar desapercebut durant molt de temps.

A més a més de la culpa, molts cops les persones que pateixen violència per part del seu partênaire –la seva parella o company/a- no tenen consciència de la posició en la que es troben col·locades, parlem llavors de una falta de consciència per part del subjecte. Aquesta posició subjectiva inconscient dificulta enormement la separació de l’agressor i la possibilitat d’un tractament, pel que des de la psicoanàlisi s’enfoca la direcció de la cura inicialment a poder promoure una consciència i canvi de posició pel que fa la situació de maltractament, permetent una mobilització per part de la persona que trenqui amb la inhibició i la repetició de situacions violentes o d’elecció de parelles conflictives.

De totes formes, sabem que la violència no es circumscriu únicament a aquests dos àmbits, si no que es pot manifestar en altres contextos com el familiar, a saber la violència filio-parental (de fills a pares) o la violència paterno-filial (de pares a fills), provocant pertorbacions importants en les relacions entre els membres de la família.

També en l’àmbit laboral, podem parlar d’assetjament laboral, actualment anomenat com a mobbing.

Més enllà del context específic al que s’acull la violència, cal tenir en compte que la reiteració i repetició de tals situacions, amb la vivència traumàtica que suposen, poden acabar provocant greus ferides en la subjectivitat de la persona i en el seu narcisisme, o tal com s’anomena actualment, en la seva autoestima

Contacta amb el nostre equip

Vols demanar hora o tens més dubtes? T’assessorarem en el que ens demanis.

Scroll to Top