Anomenem gènere a la construcció social del sexe, diferenciant-lo del sexe biològic (el cos i les seves característiques sexuades) i del sexe psíquic, que fa referencia a com s’ha constituït el procés de sexuació en aquell individu determinant la seva orientació sexual, les condicions i característiques del seu desig, i la forma en que cadascú gaudeix del sexe.
Quan parlem de problemàtiques de gènere ens referim al conflicte que es genera en determinats individus entre aquestes diferents realitats, la psíquica, la corporal i/o la social.

Els estudis de gènere pretenen abordar la complexitat d’aquestes problemàtiques amb l’intent de utilització d’un llenguatge inclusiu i respectuós amb les diferències, ja que el sexe ha estat motiu d’estigmatització i de segregació que encara podem veure en moltes societats.

Les problemàtiques de gènere que van del malestar amb les particularitats sexuals pròpies al desig del canvi de sexe o de determinades modificacions corporals, que la psiquiatria actual anomena “disfòria de gènere”, plantegen el repte de la necessitat d’escoltar el pacient, ajudant-lo a poder determinar amb claredat el seu desig, separadament de tot ideal social i de tota pressió que pugui rebre o haver rebut, per tal de que pugui decidir de forma conscient, responsable, i prou informada, sobre el seu propi desig.