La psicosomàtica és una especialitat clínica que s’ocupa dels trastorns o malalties corporals que tenen un origen o causa psíquica. Per això, t’oferim un tractament d’allò que afecta el cos, però que ha de ser abordat també des de la psique -en sintonia i coordinació amb els tractaments mèdics adients-. Les afectacions psicosomàtiques són molt diverses, però entre les més comunes trobem la colitis ulcerosa, la hipertensió arterial i arrítmies, l’intestí irritable, el vertigen, l’asma bronquial, la neurodermatitis, l’èczema, etc.

La psicosomàtica, que té els seus orígens a mitjans del S.XX amb l’escola de Franz Alexander, va ser concebuda en un principi com una especialitat mèdica. Posteriorment, amb les aportacions de la psicoanàlisi, sobretot de l’escola de Pierre Marty i amb les aportacions de J. Lacan, la psicosomàtica s’ha anat constituint com una especialitat en la qual hi treballen de forma interdisciplinària metges, psiquiatres, psicoanalistes i psicòlegs clínics especialitzats.

La medicina convencional, com que està organitzada des del sistema d’especialitats (de fragmentació del saber sobre l’organisme) troba considerables dificultats davant de determinades patologies que no tenen únicament una causa orgànica.

D’altra banda, tampoc poden ser abordades obertament des del camp dels trastorns o les malalties mentals, perquè tenen una incidència important en el cos que pot originar variades disfuncions i, fins i tot, arribar a lesionar determinats òrgans.

En aquests casos la psicosomàtica estableix un abordatge que, d’una banda tracta els aspectes mèdics (biològics, fisiològics, farmacològics), i d’altra banda hi incorpora els aspectes subjectius que la medicina per si mateixa no pot considerar: esdeveniments importants de la pròpia biografia, dades d’interès, circumstància familiar i relació amb els seus membres, desenvolupament psicoafectiu, sexual, relacional.

Tots ells recollits en una àmplia anamnesi que integra aquestes dades personals als problemes de salut (símptomes, crisis, dates, tractaments i repeticions).

La intervenció en el pacient psicosomàtic integra, doncs, aquests diferents vessants que la medicina convencional no pot considerar per poder oferir una resposta a trastorns i malalties que no poden ser prou ben tractades des d’un abordatge únicament mèdic-organicista.

La majoria dels pacients que arriben a les consultes d’un psicopatòleg especialitzat en psicosomàtica estan seguint algun tractament mèdic o psicològic, però volen trobar més respostes a la seva malaltia o venen per indicació del metge de medicina general que els suggereix valorar la possibilitat d’un abordatge més específic en la seva patologia.

En psicosomàtica sempre es respecten aquells tractaments que altres especialistes han prescrit o han indicat. La confiança i la relació terapèutica amb altres professionals ha de ser tinguda en compte, respectada i considerada dins els esdeveniments biogràfics del pacient.

La intervenció del psicopatòleg especialitzat en psicosomàtica s’orienta a elaborar una àmplia exploració diagnòstica i té en compte altres tractaments que el pacient duu a terme: es posa en contacte amb els professionals que porten el cas i els ofereix una col·laboració per treballar els aspectes que no són abordables des d’una perspectiva estrictament mèdica.

En cas que calgui un tractament mèdic que el pacient no estigui realitzant, se li indicarà aquesta conveniència i se l’ajudarà a trobar l’especialista adequat a la seva patologia que pugui col·laborar en un treball interdisciplinari. L’abordatge dels aspectes mèdics, la valoració de gravetat de la patologia i el seu diagnòstic diferencial són els primers aspectes a treballar en les malalties psicosomàtiques, als quals s’integraran paral·lelament tots els aspectes propis de la subjectivitat del pacient.

Cal parar molta atenció a possibles ofertes de tractaments psicològics que intervenen per la via de la suggestió o de la catarsi i que prometen curacions miraculoses prescindint i desaconsellant tractaments de medicina convencional.

Aquests “tractaments” es plantegen des d’una omnipotència de pensament (arriben a fer creure que un “tractament” psicològic pot ser alternatiu als tractaments mèdics). En general, en el camp de la medicina psicosomàtica cal ser molt prudent amb les promeses de curació.

La psicosomàtica treu el pacient del registre de ser un objecte passiu de la medicina, per anar-lo posicionant en el registre de la seva subjectivitat, de fer-li adonar que el que li passa té relació amb la seva manera de viure, amb els esdeveniments importants del seu passat, amb la seva manera de ser, amb els vincles i l’estructura familiar, amb el seu inconscient i amb el seu desig.

D’aquesta manera, es pretén mobilitzar-lo en un canvi de posició subjectiva que li permeti entendre i considerar els missatges que el seu cos li envia, i que no té en compte ni reconeix com a propis.

L’assistència del pacient psicosomàtic integra diferents aspectes assistencials al servei de la salut del cos i del benestar emocional.