Trastorns de la personalitat
Els trastorns de la personalitat són els que modifiquen substancialment allò que és més essencial en cadascú: la seva particular i única manera de ser, a la que anomenem personalitat. És possible que aquesta manera de ser única i teva, et generi a vegades un patiment. A vegades poden ser idees que es repeteixen i retornen constantment, dolors corporals, pors molt intenses, o fins i tot moments d’estranyesa, on podem arribar a sentir o veure coses difícils d’explicar.
Es divideixen en tres grans blocs:
LES NEUROSIS
– La més coneguda és el TOC o trastorn obsessiu-compulsiu, també anomenada neurosi obsessivocompulsiva. Es caracteritza per la presència d’idees obsessives que condicionen greument el comportament de qui les pateix i que solen anar acompanyades de la realització rituals associats al pensament, de manera que sovint la persona pensa que si no compleix amb els seus rituals, pot provocar alguna desgràcia a ell mateix o a alguna de les seves persones estimades. La vida d’aquests individus acaba amb greus limitacions i acostumen a fingir molt per dissimular la seva patologia i la seva inhibició o improductivitat.
– La histèria, és un trastorn que afecta a persones que solen tenir problemes corporals de tipus conversiu (dolor, fatiga, contractures freqüents, paràlisis) o diagnosticats de psicosomàtics, amb dificultats freqüents en les relacions sexuals o de parella. Solen ser sociables, emocionalment variables, i molt expressives, tot i que depèn de cada cas en concret.
LES FÒBIES
– Són persones que tenen un tipus de por o temor desproporcionat a la situació que el crea i que els altres poden considerar irracional. Es tracta d’un temor el qual no és explicable, que és involuntari i escapa del control de l’individu, i que provoca comportaments d’evitació. Hi ha molts tipus de fòbies, segons l’estímul que les origina, però el més important és que es tracta d’individus que viuen sempre en un constant estat d’alerta i una actitud de fugida, amb les dificultats que això comporta en el dia a dia.
LES PSICOSIS
Constitueixen els trastorns de personalitat que comporten desordres i desorganitzacions mentals i comportamentals més greus. Els més importants són:
– L’Esquizofrènia, que comporta una fragilització del jo, amb unes dificultats psíquiques i adaptatives molt importants i que cal treballar, no únicament amb l’administració de neurolèptics. En el seu diagnòstic és important localitzar evidències de deliri, d’al·lucinacions o de trastorns del llenguatge.
– La Paranoia és la malaltia psíquica que sol anar acompanyada de deliris de persecució, de desconfiança, de contingut celotípic, amb una personalitat rígida, una atròfia del jo considerable i amb judicis passionals d’esdeveniments o conflictes que la persona no pot oblidar ni perdonar.
– El trastorn Bipolar, anomenat també psicosi maniacodepressiva, que es manifesta per mitjà del comportament oscil·lant entre fases depressives profundes d’abandó i de fracàs, amb fases maníaques amb una hiperactivitat considerable, amb deliris megalomaníacs de grandesa, de poder o de contingut místic. El seu tractament ha de ser combinat entre l’abordatge farmacològic i psicoterapèutic, igual que en les altres formes de psicosi en les quals resulta insuficient la medicalització, encara que sigui necessària.
Preguntes freqüents
El TOC o trastorn obsessiu-compulsiu és el nom que la psiquiatria actual li atorga a la neurosi obsessiva. Les idees obsessives (també anomenades obsessions) es caracteritzen per tenir la forma d’imatge o pensament que s’imposa de manera intrusiva i recurrent en el pensament, provocant malestar o repulsa per part de la persona. Les obsessions són d’allò més comunes en la població, i no sempre impliquen un estat psicopatològic. En aquest sentit, no cal preocupar-se tant pel diagnòstic si no que la prioritat ha de ser veure si les obsessions o els rituals compulsius -que intenten “compensar” tals pensaments- limiten significativament la vida de la persona i/o provoquen patiment.
No hi ha una única resposta, i aquesta dependrà de cada cas. De totes maneres, hi ha persones en les que l’autolesió serveix per poder fer un “tall” en l’angoixa desbordant que experimenten, en un dolor psíquic que no saben o poden posar en paraules i simbolitzar. El fet d’infligir dolor en el propi cos seria en aquests casos una temptativa de localitzar el dolor en un punt, contraposat a la invasió d’un real que semblaria no tenir fre d’una altra manera. És per això que un tractament psicoterapèutic pot ajudar a poder elaborar aquest sofriment o angoixa d’una manera diferent i menys autodestructiva, a partir de la paraula i allò simbòlic.
Hi ha persones que experimenten o han experimentat al·lucinacions en alguna de les diverses vessants: auditives, visuals, tàctils, etc. Pot ser molt complicat viure amb aquestes experiències per un/a mateix/a, especialment per el caràcter d’estranyesa i/o d’amenaça amb el que poden mostrar-se. El nostre equip té experiència i recursos per tractar això tant íntim i difícil de compartir, però que t’afecta a tu. Et podem escoltar respectant en tot moment les teves vivències particulars.
Contacta amb el nostre equip
Vols demanar hora o tens més dubtes? T’assessorarem en el que ens demanis.
