Trastorns del comportament
No és estrany que els nens o els adolescents experimentin dificultats a casa o a l’escola, i que aquestes es puguin veure reflectides en el seu estat d’ànim, en el seu comportament, en el seu rendiment escolar, etc. Un d’aquests comportaments sol ser una activitat excessiva, així com dificultats per a escoltar i/o concentrar-se. La hiperactivitat, que comporta un dèficit d’atenció associat és un dels problemes que porta molts nens i adolescents a la consulta per mitjà de la intervenció dels pares o dels mestres. El TDAH es tracta d’un trastorn complex i sovint mal diagnosticat, ja que la seva existència com a entitat clínica és discutible. Per aquesta raó, nosaltres escoltem atentament al nen o a l’adolescent i al que té a dir-nos, per no caure en un diagnòstic precipitat i que l’etiqueti d’entrada.
En tots els casos, però, es tracta d’una resposta patològica del subjecte a tensions o conflictes que no pot expressar d’altra manera i que hauran de ser identificats i treballats per tal que pugui alliberar-se’n. La conveniència de medicalitzar o no aquest trastorn configura un dels debats més actuals de la psicopatologia infantil. Nosaltres apostem per un ús molt moderat i prudent de la medicalització, tant en els nens com en els adults, conjuntament amb els tractaments de paraula, ja que estem convençuts que un enfocament excessivament biologista del problema acaba cronificant el trastorn en la majoria dels casos.
L’agressivitat o el comportament agressiu és un dels altres motius freqüents de consulta, que cal poder diagnosticar i tractar molt acuradament per tal que no deteriori la pròpia vida de l’individu o la seva relació amb els altres. El control dels impulsos i la tolerància a la frustració són claus per tenir un bon control de si mateix sobre les pulsions agressives. En tots els casos es treballa mitjançant la psicoteràpia o psicoanàlisi, i si s’escau, amb suport farmacològic.
Altres trastorns del comportament són també susceptibles de ser tractats: la mentida patològica, la manipulació, la cleptomania -el robatori recurrent-, etc.
Preguntes freqüents
El TDAH o Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat és una categoria nosològica creada en els últims anys i que sol fer-se servir molt a la lleugera, especialment en infants que es mostren resistents a l’aprenentatge o són “nerviosos”. El símptoma d’hiperactivitat i/o falta de concentració pot fer referència a molts factors, i en la gran majoria de casos no es tracta d’una afectació neurològica que calgui medicar amb psicofàrmacs estimulants tant potents com el metilfenidat -a més, tenint en compte la dependència que generen-. Hi ha ocasions en què aquest diagnòstic ve per part de l’escola, de logopèdia, de pediatria o de professionals que no tenen relació directa amb la clínica psicopatològica, i donar-li molta fermesa pot tenir un caràcter de sentència per a l’infant o la persona. Caldrà avaluar què és allò que el símptoma xifra, quina funció té aquest pel nen, i quina relació té amb la seva història familiar.
No hi ha una única resposta, i aquesta dependrà de cada cas. De totes maneres, hi ha persones en les que l’autolesió serveix per poder fer un “tall” en l’angoixa desbordant que experimenten, en un dolor psíquic que no saben o poden posar en paraules i simbolitzar. El fet d’infligir dolor en el propi cos seria en aquests casos una temptativa de localitzar el dolor en un punt, contraposat a la invasió d’un real que semblaria no tenir fre d’una altra manera. És per això que un tractament psicoterapèutic pot ajudar a poder elaborar aquest sofriment o angoixa d’una manera diferent i menys autodestructiva, a partir de la paraula i allò simbòlic.
Això dependrà de cada cas, però en ocasions on hi ha una negativa o resistència, és important fer una primera entrevista amb els pares o familiars de la persona afectada, on enfocarem el cas i us orientarem en la millor manera de plantejar-li intentant que pugui obrir-se a l’opció de fer un tractament.
Contacta amb el nostre equip
Vols demanar hora o tens més dubtes? T’assessorarem en el que ens demanis.
