Publicaciones
Publicaciones
(Borrat, Narcís). Assaig en el que es planteja un recorregut per la història de la concepció del suïcidi i la seva etiologia des de la psiquiatria actual fins la psicoanalítica. Plantejar el suïcidi com a qüestió implica entendre que tot i ser la última sortida del subjecte, és molt més que una simple relació causa-efecte.
(Borrat, Narcís). Taula rodona de l’espai psicoanàlisi i societat. “La taula d’avui és un intent de respondre a la importància que -la memòria- té en la vida de les persones i societats, per a la configuració de les seves identitats […] qui no vol saber i es refugia en l’oblit està més exposat a la repetició […] la “ignorància” es paga amb símptomes. Es tracta de poder parlar del trauma […] es tracta de poder enterrar els morts en un lloc digne».
(Borrat, Pau). Ponència on s’intenta elaborar de manera accessible les particularitats de la clínica psicoanalítica i contrastar-les amb la clínica actual en el marc de la psicoteràpia, és a dir, el tractament de la psicopatologia a partir de la paraula. S’aborda breument la història de la disciplina creada per Freud així com l’evolució que n’ha anat seguint la seva pràctica i tècnica clínica. Jornada “De Freud als Nostres dies: Què ha canviat en la clínica psicoanalítica?”.
(Martinez, Yolanda). Ponència en el marc de la Jornada “De Freud als Nostres dies: Què ha canviat en la clínica psicoanalítica?”, on es planteja un recorregut històric per la concepció de la infantesa partint de la tradició grecoromana fins a l’actualitat. L’evolució del concepte es va contrastant amb la teoria psicoanalítica Freudiana així com els/les autors/es posteriors al pare de la psicoanàlisi que han treballat amb infants i que han elaborat postulats propis.
(Alcàsser, Jordi). L’autor ens situa en els precedents del naixement de la psicoanàlisi, amb la psiquiatria de Pinel i la recerca d’una fenomenologia i semiologia que expliqués la bojeria. Després de la psiquiatria clàssica emergeix Freud amb la seva investigació sobre la Histèria on ell descobrirà a partir de la clínica i el mètode d’associació lliure, l’inconscient. La seva obra i teoria serà revisada i ampliada per Jacques Lacan durant el s.XX.
(Borrat, Narcís). […] El desig és allò que ens humanitza, que va més enllà del registre de la necessitat. Què vol dir Lacan quan, a partir de la màxima Hegeliana, postula que el desig és el desig de l’Altre? Quin és l’origen i la dialèctica del desig en l’ésser humà? L’autor intenta donar resposta a aquestes preguntes, plantejades pel “problema” del desig, el qual es desplega en la clínica a partir del discurs del subjecte en la neurosi obsessiva i en la histèria.
(Borrat, Pau). Recorrido teórico-clínico que parte de la hipótesis de una posible relación entre la gravedad psicopatológica y la presencia de goce deslocalizado. El trabajo consta de diversos artículos, que hacen referencia a la constitución subjetiva, la estructuración de un imaginario y de una unidad corporal, el paso por el edipo y la instauración -o forclusión- de la metáfora paterna, el retorno de lo Unheimlich y el concepto de extimidad, la topología del sujeto y finalmente la formalización de la experiencia psicótica. Tesina final del Máster en Teoría y Práctica Psicoanalítica de ACCEP.
(Borrat, Pau). Colaboración docente con el Máster en Salud Mental Comunitaria. Ponencia que tiene por objetivo mostrar el trabajo institucional que realizamos con niños autistas a partir de la orientación psicoanalítica de la practique à plusiers. Además del enfoque y el modelo de intervención terapéutica, se resigue brevemente la historia de la clínica del autismo y de la psicosis infantil, y su transformación en los últimos años debido a la predominancia del discurso psiquiátrico estadounidense y las consecuencias que de ello derivan.
(Alcásser, Jordi). El psicoanálisis no es fácil. En algunos casos sus textos son difíciles. Confronta a quien lo práctica con los límites de la castración. Al estudiar lo que dice uno se pone en juego a sí mismo, pues es un discurso de la subjetividad y el goce. Por eso y desde sus inicios es imprescindible el dispositivo del análisis que le da un aire particular que a veces se rechaza sin saber. Un dispositivo que incluye al analista, al analizante y al Otro; la transferencia, los goces y el inconsciente.
Enlaces
Neurología, neurorrehabilitación, neuropsicología, terapia ocupacional y logopedia clínica.
Formación superior en psicoterapia y psicoanálisis en Cataluña.
Asociación de analistas y no analistas vinculada al estudio, transmisión y desarrollo del psicoanálisis, pertenece a la EPFCL.
Entidad sin ánimo de lucro que ofrece atención integral en salud mental infantil y juvenil.
Artículos sobre la situación psicosocial en Cataluña.
Instituciones y formación en psicoanálisis.
Librería especializada, agenda de actos y textos de interés.
