Publicacions
Publicacions
(Borrat, Narcís). Assaig en el que es planteja un recorregut per la història de la concepció del suïcidi i la seva etiologia des de la psiquiatria actual fins la psicoanalítica. Plantejar el suïcidi com a qüestió implica entendre que tot i ser la última sortida del subjecte, és molt més que una simple relació causa-efecte.
(Borrat, Narcís). Taula rodona de l’espai psicoanàlisi i societat. “La taula d’avui és un intent de respondre a la importància que -la memòria- té en la vida de les persones i societats, per a la configuració de les seves identitats […] qui no vol saber i es refugia en l’oblit està més exposat a la repetició […] la “ignorància” es paga amb símptomes. Es tracta de poder parlar del trauma […] es tracta de poder enterrar els morts en un lloc digne”.
(Borrat, Pau)Breu introducció testimonial al funcionament en càrtel.[…] La operació de dissoldre, de desmuntar, de desenganxar, és algo a lo que Lacan ens acostumarà al llarg de la seva obra. Sembla que al llegir-lo, al escoltar la seva elaboració, un no acabi mai de poder “entendre del tot” el que comenta. O dit d’una altra manera, per mi es tracta d’un saber que mai s’acaba de tancar, de coagular, d’enganxar del tot. […]
(Borrat, Pau) Article sobre la clínica del síntoma en la infància presentat en el marc del seminari permanent de la Red Hispanohablante de Pisicoanálisis con Niños y Adolescentes (RHIPNA). Es fa un breu recorregut històric seguit d’elements constatables en la clínica sobre el paper estructural de la invenció simptomàtica dels nens, i les seves declinacions.
(Coelho, Marcelo)La polisemia de este significante pone a trabajar a analizantes y a analistas. Los unos que se esfuerzan por el bien-decir en la dinámica de la transmisión de un trabajo y los otros que, con la formalización del mismo, entran en el dispositivo analítico.
(Sánchez, Anna) Parece ser que cada vez más se habla sobre el cansancio. El cansancio se ha popularizado: hay libros, ensayos, películas que tratan de personas cansadas y de un anhelo hacia una vida destinada al gozo. Y me pregunto: ¿todo tipo de gozo es válido?
(Pailhez, Guillem)¿Podemos obviar la cuestión ética que abre el dolor sobre nuestra existencia como sujetos? El dolor muestra un cuerpo signado para el goce, invocando al Otro del sentido. Por lo que también es fundamento del reconocimiento y, por ende, de lo social. A partir de estas premisas, con lo que la experiencia clínica del análisis aporta, se desgranan e interrogan algunas de las elaboraciones que hicieron Freud y Lacan sobre el dolor.
(Pailhez, Guillem)Tampoco sé si el señor K. habría logrado más de haber descubierto que aquella bofetada en modo alguno significaba un «no» definitivo, sino que respondía a los celos que últimamente habían despertado en Dora, mientras que las mociones más potentes de su vida anímica aún tomaban partido en favor de él. Si no hubiera hecho caso de este primer «no» y hubiese proseguido su cortejo con pasión convincente, el resultado habría podido ser fácilmente otro.” S. Freud
(Borrat, Pau) Consideracions sobre el diagnòstic diferencial entre psicosi infantil i autisme, concretament en allò que concerneix a l’esquizofrènia infantil, tan propera a la clínica de l’encapsulament autista. Es treballa a partir d’un cas clínic, de forma esquemàtica, però mantenint la rigurositat de lo escoltat i observat en la psicoanàlisi
d’aquest nen.
(Borrat, Pau) A partir del text “De una cuestión preliminar a todo tratamiento posible de la psicosis”, de J. Lacan, es desenvolupa una breu articulació de l’estatut significant en la psicosi i la dimensió que pren el fenomen psicòtic quan es produeix el retorn de lo real. Els seus temps lògics i la seva estructura, són analitzats en clau analítica. Es té en compta també la constitució del subjecte. Per un incís més elaborat, veure “Desde el bolsillo del psicótico. De la a-estructura al retorno de lo real”.
(Borrat, Pau) Seminari impartit en la xarxa de salut mental de l’Alt Empordà per a
realitzar una aproximació a la clínica diferencial entre la psicosi infantil i els autismes, tenint en compte l’estructuració del subjecte i conceptes que concerneixen a la neurosi infantil i a la psicosi ordinària, per exemple. Es té en compte l’estructura com a punt de partida pel diagnòstic diferencial, a vegades tant complicat entre tals
dimensions.
(Borrat, Pau) Seminari impartit en la xarxa de salut mental de l’Alt Empordà per a
portar a debat la categoria nosològica del TDAH, les seves incidències en la clínica i en la política, i les diferències respecte a la psicosi maníaca i la clínica de la hiperactivitat i els dèficits atencional en general. Si bé es tracta d’aspectes diferenciats de la psicopatologia, en ocasions es corre el perill de banalitzar la desregulació corporal i psíquica pròpia de la psicosi, descrivint-la com una qüestió purament conductual.
(Borrat, Narcís). […] El desig és allò que ens humanitza, que va més enllà del registre de la necessitat. Què vol dir Lacan quan, a partir de la màxima Hegeliana, postula que el desig és el desig de l’Altre? Quin és l’origen i la dialèctica del desig en l’ésser humà? L’autor intenta donar resposta a aquestes preguntes, plantejades pel “problema” del desig, el qual es desplega en la clínica a partir del discurs del subjecte en la neurosi obsessiva i en la histèria.
(Borrat, Pau). Ponència on s’intenta elaborar de manera accessible les particularitats de la clínica psicoanalítica i contrastar-les amb la clínica actual en el marc de la psicoteràpia, és a dir, el tractament de la psicopatologia a partir de la paraula. S’aborda breument la història de la disciplina creada per Freud així com l’evolució que n’ha anat seguint la seva pràctica i tècnica clínica. Jornada “De Freud als Nostres dies: Què ha canviat en la clínica psicoanalítica?”.
(Borrat, Pau). Recorregut teòrico-clínic que parteix de la hipòtesi d’una possible relació entre la gravetat psicopatològica i la presència de gaudi deslocalitzat. El treball consta de diversos articles, que fan referència a la constitució subjectiva, l’estructuració d’un imaginari i una unitat corporal, el pas per l’èdip i la instauració -o forclusió- de la metàfora paterna, el retorn de l’Unheimlich i el concepte d’extimitat, la topologia del subjecte i finalment la formalització de l’experiència psicòtica. Tesina final del Màster en Teoria i Pràctica Psicoanalítica d’ACCEP
(Alcàsser, Jordi). L’autor ens situa en els precedents del naixement de la psicoanàlisi, amb la psiquiatria de Pinel i la recerca d’una fenomenologia i semiologia que expliqués la bojeria. Després de la psiquiatria clàssica emergeix Freud amb la seva investigació sobre la Histèria on ell descobrirà a partir de la clínica i el mètode d’associació lliure, l’inconscient. La seva obra i teoria serà revisada i ampliada per Jacques Lacan durant el s.XX.
(Martinez, Yolanda). Ponència en el marc de la Jornada “De Freud als Nostres dies: Què ha canviat en la clínica psicoanalítica?”, on es planteja un recorregut històric per la concepció de la infantesa partint de la tradició grecoromana fins a l’actualitat. L’evolució del concepte es va contrastant amb la teoria psicoanalítica Freudiana així com els/les autors/es posteriors al pare de la psicoanàlisi que han treballat amb infants i que han elaborat postulats propis.
(Alcásser, Jordi). La psicoanàlisi no és fàcil. En alguns casos els seus textos són difícils. Confronten a qui el practica amb els límits de la castració. Al estudiar el que un diu es posa en joc a si mateix, doncs és un discurs de la subjectivitat i el gaudi. Per aquesta raó i des dels seus inicis és imprescindible el dispositiu de l’anàlisi que li dona un aire particular que a vegades es rebutja sense saber. Un dispositiu que inclou l’analista, l’analitzant i l’Altre; la transferència, els gaudis i l’inconscient.
(Borrat, Pau). Col·laboració docent amb el Màster en Salut Mental Comunitària. Ponència que té per objectiu mostrar el treball institucional que realitzem amb nens autistes a partir de la orientació psicoanalítica de la practique à plusiers. A més a més de l’enfocament i el model d’intervenció terapèutica, es ressegueix breument la història de la clínica de l’autisme i de la psicosi infantil i la seva transformació en els últims anys degut al predomini del discurs psiquiàtric nord-americà i les conseqüències que se’n deriven.
Enllaços
Neurologia, neurorehabilitació, neuropsicologia, teràpia ocupacional i logopedia clínica.
Formació en psicoteràpia i psicoanàlisi a Catalunya.
Associació d’analistes i no analistes dedicada a l’estudi, transmissió i desenvolupament de la psicoanàlisi.
Entitat sense ànim de lucre que ofereix atenció integral en salut mental infantil i juvenil.
Articles sobre la situació psicosocial de Catalunya.
Llibreria especialitzada, agenda d’actes i textes d’interès.
